LA DISFÀGIA: QUAN EMPASSAR ES CONVERTEIX EN UN DESAFIAMENT
Ennuegaments, tos, canvis en la veu… Són signes que podem observar en persones afectades per disfàgia, una condició mèdica que provoca complicacions i, en alguns casos, la incapacitat total de empassar líquids, aliments, medicaments o fins i tot saliva pròpia. L’acció d’empassar es transforma en un desafiament monumental, i en situacions severes requereix vies alternatives per evitar deshidratació o malnutrició.
Socialment, associem la disfàgia principalment amb persones d’edat avançada, però això no sempre és correcte. En realitat, qualsevol persona pot desenvolupar aquesta condició. Entre els joves, l’alt nivell d’estrès pot generar una considerable tensió corporal, cosa que comporta una major constricció al coll i, com a resultat, dificultats per empassar.
A més, la disfàgia ser una conseqüència de cirurgies de cap i al coll, malalties oncològiques, neurològiques o neurodegeneratives, i fins i tot pot manifestar-se en nens prematurs a causa de patrons inmadurs. Aquests nens presenten dificultats per la lactància.
La disfàgia pot tenir múltiples causes, però malauradament sovint es minimitzen o es consideren normals els episodis de ennuegament, fins i tot amb la pròpia salivació.
Els símptomes de la disfàgia
Els símptomes de disfàgia poden ser molt subtils, com la pèrdua de pes progressiva, perdre les ganes de menjar o beure, o deixar de sortir a menjar fora de casa.
Altres més evidents són la tos, carraspeig, febres nocturnes, sensació de cos estrany a la gola, canvis de veu o bé pneumònies recurrents.
Complicacions
Les complicacions associades amb la disfàgia es poden classificar en dues categories: ingesta segura i ingesta eficaç.
L’ingesta segura es veu afectada quan els aliments entren al pulmó en lloc de passar per l’esòfag, cosa que pot resultar en episodis d’ofec o infecció respiratòria, o pneumònies.
D’altra banda, l’alteració en la ingesta eficaç implica que el menjar segueix el seu curs fins a l’esòfag, però amb un esforç excessiu a causa de la debilitat muscular o la fragilitat de la persona, cosa que provoca fatiga durant la ingesta. Aquesta dificultat per empassar pot suposar una disminució en la ingesta d’aliments i líquids, augmentant així el risc de desnutrició o deshidratació.
En algunes ocasions, la disfàgia és irreversible. Això dependrà de la causa de la mateixa. Si la malaltia de base progressa, la disfàgia és transitòria, però sovint no es pot rehabilitar la funció i cal compensar-la adaptant la dieta.
És fonamental crear consciència sobre la disfàgia i promoure suport per a totes aquelles persones que la pateixen, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i benestar general.
El/la logopeda serà el responsable de diagnosticar i veure totes les possibilitats que hi ha per tractar la disfàgia de forma personalitzada. Hi ha diferents maniobres i estratègies posturals per potenciar aquests músculs i tornar a la deglució normal.
Impacte social
La presència freqüent d’episodis d’ennuegament, la necessitat de modificar la dieta o recórrer a mètodes alternatius d’alimentació repercuteixen en la pèrdua de plaer a l’hora de menjar i en la disminució en la participació en activitats socials a causa d’aquests símptomes.
Pot portar la persona a un aïllament, i pot tenir conseqüències psicològiques significatives tant per a la persona afectada com per als seus cuidadors i familiars.
Conclusió
La disfàgia és més que un desafiament físic; és un conjunt de dificultats que afecta tant a la persona que la experimenta com al seu entorn. Des de subtils signes de pèrdua de pes fins als més evidents.
Encara que en alguns casos la disfàgia pot ser irreversible, el tractament i la rehabilitació poden millorar significativament la qualitat de vida dels pacients. Els logopedes tenen un paper crucial en aquest procés, oferint diagnòstic personalitzat i estratègies per millorar la funció de la deglució.
És fonamental crear consciència sobre la disfàgia i promoure suport per a totes aquelles persones que la pateixen, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i benestar general.
